Pàgines

diumenge, 25 de setembre del 2011

100% Tondo - 24/09/2011

Aquest cap de setmana he assistit a la meva primera marxa en carretera: realment espectacular. Un bon estreno!!!!

Em feia molta il•lusió assistir a la 100% Tondo, per poder contribuir a l'homenatge que es feia a en Xavi Tondo. L'ambient típic de ciclisme, coneguts, amics i gent que feia molt de temps que no veia ens vàrem saludar.

Cap a les 9:15 i després del minut de silenci i tots els actes protocol•laris es donava la sortida a més de 500 corredors inscrits i uns quants més d'estraperlos!!!! jejejej. Jo havia dit a casa que arribaríem a Banyoles a voltant de les 10:30 tranquil•lament, pensant que aniríem a ritme de 30-40 km/h... quin il•lús.... vàrem anar a ritme de 50-60 km/h.... el Compact treia fum!!!! això d'anar a roda d'un gran pilot és acollonant. Per tant no em van veure passar per casa.

Un cop arribats a Banyoles enfilàvem direcció Mieres per fer el primer punt alt del dia: El Coll de la Casella. Just arribar Mieres ens va començar a ploure i ja no vaig deixar la pluja fins als primers quilòmetres de la pujada a Vallter.

Arribant a Olot, una moto de l'organització em va preguntar que volia fer si continuar la llarga o plegar i fer la curta, veient el panorama que hi havia (l'aigua queia a gots i barrals), però total ja estava més xop que una sardina dins del mar... per tant els hi vaig dir que direcció a Vallter.

Per sort a Olot (km 65) ens vam unir un grupet de 10 o 12 fins a la sortida de les Presses. Jo pensava que aniríem en colla fins al Coll de Capsacosta, però no... a la rotonda de les Presses em vaig quedar més sol que un mussol.

Des de les Presses fins al principi del Coll de Capsacosta se'm va fer etern... amb la pluja, a plat i sol i amb un pam d'aigua a la carretera, els cotxes passant a prop sense respectar el 1,5 m obligatori... la veritat es que va ser un pel dur... sort, dels motoristes de l'organització que feien voltes incansables per saber l'estat d'ànims dels corredors... xapó per ells.

El Coll de Capsacosta el vaig fer tranquil•lament i sense forçar, pensant en guardar forces per Vallter. Anava menjant i hidratant-me correctament (o això pensava), per tant se'm va passar ràpidament. Aquest Coll també el vaig fer en solitari. Algú em va passar que no vaig poder seguir o millor dit no vaig voler forçar i algú també vaig passar jo i potser ell tampoc em va voler seguir, jejejee... per tant cadascú al seu ritme.

Des de Sant Pau de Seguries fins a Camprodon, una altra eternitat... mare de déu que es fa llarg això de pedalar en solitari per carretera... jejejejeje intentava portar un ritme alegre de cadència per no anar atrancat i no fer patir les cames, però la pluja, el vent i el descens de la temperatura ja començava a fer mal a les cames.

A Camprodon em vaig unir a un altre corredor i vàrem poder fer relleus fins a l'avituallament de Setcases. En aquest punt vaig parar per hidratar-me i poder fer el coll lo millor possible.... jajajaj, collons de rampes que té Vallter. Em va ser impossible agafar cap tipus de ritme fins a la barrera, només podia pedalar amb tot el meu cos... les pulsacions curiosament no pujaven (mala senyal.... estava buit per dintre, no vaig menjar prou), per tant no tenia força a les cames.

Una vegada passada la barrera els pendents de les rampes varen ser menys acusats o almenys això em va semblar i em va permetre forçar una mica fins el primer pàrking de cotxes abans de les paelles que porten fins a dalt de Vallter. En aquest punt vaig veure la carpa que havien muntat per la recepció de l'arribada dels corredors, i aquí se'n van caure els ous a terra. Vaig veure el comptaquilòmetres que quedaven 3 km i que tenia que pujar fins allà dalt!!!!! Sort de la gent que hi havia animant als corredors que pujàvem que sinó no sé que hagués fet, jejjejeej.... vaig apretar les dents i sense mirar amunt, xino-xano vaig fer totes les paelles traient les poques forces que em quedaven..... Finalment 116 km i +2800 m. en 5:15 hores....

PD. Voldria agraïr públicament a tots els col•laboradors i organització de la marxa perquè han estat a una gran alçada. La veritat es que em vaig sentir en tot moment acompanyat malgrat vaig estar 2 o 3 hores pedalant en solitari.... de debò MOLTES FELICITATS!!!!!!

Reportatge de Ciclismo a Fondo

- Classificacions pàgina oficial

- Classificacions LLarga

- Classificacions Curta




La Glòria i la Maria esperant a Porqueres. Llàstima jo ja havia passat....

Aquí ningú entrena no Joan???

Arribada a Vallter - últimes paelles...

diumenge, 11 de setembre del 2011

5ª Desfrenada - Besalú 2011

Molt bon ambient avui en la 5ª Desfrenada de Besalú - La pedalada de la diada!!!!

Després d'uns dies amb mal d'esquena avui ens hem acostat a Besalú per fer la desfrenada. Són d'aquelles marxes que no et deixen indiferent... sempre hi ha algun punt de patiment que m'agrada. La veritat es que jo anava tocat, tocat, només sortir del poble, els Airtal que feia un parell de dies que em prenia no havien fet gairebé la seva feina a l'esquena però semblava que a les cames portés 2 ploms, les tenia paralitzades. Per sort a partir de la mitja hora m'he trobat més bé i he pogut disfrutar i de valent de la prova a excepció del corriol de 4 km de baixada que té comentari especial.

Finalment arribada ràpida a excepció d'un petit repetxó que ha fet cridar a més d'un el cel i cap a casa...

Els nº 34,5 km - 1050 mD+ en 2 hores 26 minuts.

Cal felicitar a l'organització per la netejada de bosc que ens tenen acostumats!!!! i ja van uns quants anys. Qui ha netejat bosc, sap la feina que porta i sort que aquests desfrenats són uns quants sinó....

El comentari que volia fer era el poc companyerisme que hi ha en aquestes marxes per part d'alguns participants. D'acord que és una marxa popular, però al igual com quan pujes un corriol i algú et demana pas tu amablement deixes passar-lo per no fer tap, també la gent hauria de ser conscient de que a les baixades hi ha gent que les disfruta i de debó i si a més hi hagut una organització que ha preparat un corriol de 4 km doncs encara millor per fer-lo tot a cavall i no fer una cua de mil dimonis tots a peu!!!! Torno a dir que potser hi haurà opinions de tot tipus, però la meva es que si hi ha algú que demana pas amablement no costa res deixar pas i d'aquesta manera no fas que la gent no pugui gaudir dels corriols, que no tot es pujar!!!!!

Salut i pedals!!!!

- Ruta Wikiloc usuari Albert Sarola

- Classificacions Curta/Llarga