Pàgines

dimarts, 2 de novembre del 2010

Marxa Porqueres 2010


Cap de setmana per les meves contrades... Feia 4 mesos que no feia cap cursa o marxa popular i la veritat es que tenia ganes. La nit abans no vaig poder agafar bé el son suposo que inconscientment estava nerviós... tenia una fita marcada (quedar per davant d'un bon amic, jejeje).

Cap a les 8:30 ens vam presentar amb en Tarres a fer les inscripcions i per saludar als vells coneguts, sobretot a la colla èlit de Camós (hi ha un parell que vaja tela, en especial a l'avi que em va portar fins a casa el divendres després de trencar la patilla del quadre... jejjee, 5 km em vaig patejar!!!!! quin company, jeje. També records a l'altre màquina, per cert tenies raó que no et veuria a l'arribada, que cabró, per cert felicitats pel 4 lloc o vas fer la curta, perquè a les fotos sempre veig molta gent davant teu????....).

Segons l'organització vam ser uns 226 participants i està prou bé, sobretot tenint en compte la quantitat de curses que hi havien aquest cap de setmana: Peralada, Copa Gironina, Porqueres...

El recorregut molt ben parit, es pot repetir per tothom que vulgui però ens haurem de saltar els dos camins particulars pels que ens va fer passar la cursa.

La veritat es que ho vaig donar tot (no vaig parar ni en primer avituallament pensant que hi havia dos: "burro"). Finalment 2 hores i 23 minuts en poc més de 36 km (segons l'organització 32 km, jejejje). El desnivell també no quadra ni a la de tres: 1100 mts respecte els pocs més de 800 que va dir l'organització...

Com a nota negativa les punxades al genoll cap al final de la marxa, no sé que collons em passa... i com a positiva que vaig poder quedar per davant del meu bon amic Lluís, jejeje (cal dir en la seva defensa que va punxar un parell de vegades.... però això és una altra història).

- Classificacions Marxa Llarga
- Classificacions Marxa Curta

- Fotografies


Quin quatre craks: En Tarres en primer terme, seguit d'en Lluís al costat d'en Mach i just darrere jo, jejej.


"L'àvi" Èlit i jo al seu costat, jejeje, quins 49,5 anys.




2 comentaris:

  1. Bones Joan,
    Em sap greu que no dormissis massa la nit abans, no t'ho hauries d'agafar tant seriosament a veure si ens donaràs algun ensurt algun dia d'aquests!!!

    ResponElimina
  2. Ep Joan,

    Ho vas donar tot? Ves en compte que ja tenim una edat, t'hauries de posar un pulsòmetre!!

    Aquest que dius que vas guanyar anava a un ritme molt "patxanguero" no?

    ResponElimina